.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Espera va que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres.
I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dona raïms agres quan jo n’esperava bon raïm?
Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja.
La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

Is 5,1-7

Salm Responsorial

R. La vinya del Senyor és el poble d’Israel.

Un cep vau portar d’Egipte, per plantar-lo,
traguéreu els nadius. 
Els seus brots van créixer fins al mar, 
els seus plançons, fins al Gran Riu.  R

¿Com és que heu derrocat la seva tanca, 
perquè l’esfulli qualsevol vianant? 
Hi entren els senglars a devastar-la

i els animals salvatges hi pasturen. R

Déu de l’univers, gireu des del cel els vostres ulls, 
veniu i visiteu aquesta vinya, 
que la vostra mà havia plantat 
i havia fet robusta i forta. R

No ens apartarem mai més de vós; 
guardeu-nos vós la vida perquè invoquem el vostre nom. 
Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos, 
feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats. R

Sl 79,9.12.13-14,15-16.19-20 (R.: Is 5,7a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi.
Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Fl 4,6-9

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:
«Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país.
Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual.
Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: “Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat.” I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?»
Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.»
Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen”?
Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»

Mt 21,33-43

"Què espera Déu de nosaltres?"

És ben coneguda, a la Bíblia, la imatge de la vinya per designar el poble d’Israel. I avui les lectu - res ens parlen d’aquest poble i de la seva infidelitat. La primera lectura és un deliciós poema d’Isaïes que canta l’amor de l’enamorat per la seva vinya, l’amor de Déu pel poble d’Israel. Té totes les atencions possibles amb aquesta vinya: un lloc fecund; la cava, la neteja, hi planta els millors ceps; construeix una torre i hi talla un cup. És a dir, la vinya es troba en condicions immillorables per a donar fruit però quina és la realitat?: Em dona raïms agres quan jo n’esperava bon raïm. L’amo de la vinya parla ara del càstig d’aquesta vinya: La deixaré abando nada, que el bestiar la trepitgi. I el text passa de la metàfora a la realitat: La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel. N’esperava justícia però no s’hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat i s’hi sent el clam dels oprimits. El poble d’Israel no ha donat el fruit que Déu n’esperava.
El mateix ens diu l’evangeli. Subratlla com el propietari (Déu) envia a la vinya les seus homes per a recollir-ne el fruit; ho fa diverses vegades. Però el resultat és: Els van agafar, i a un, li van pegar, a un altre, el van matar, a un altre el van treure a cops de pedra. I llavors el propietari (Déu) hi envia el seu mateix Fill, pensant: Ara sí que en faran cas. Però el resultat és: El van agafar, el van treure fora de la vinya i el van matar (una indicació clara de la mort de Jesús fora muralles). Què fa el propietari ara: Passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema. Aquests som els cristians. Però Déu espera que nosaltres sí donem fruit: Serà donat a un poble que el farà fructificar. Si no donem bons fruits, l’amor de l’amo de la vinya queda sense resposta. I serem igualment culpables. Sant Pau ens diu quins són els fruits que Déu n’espera: No us inquieteu per res; acudiu a la pregària; interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES